Un cable coaxial és un tipus de línia de transmissió composta per conductors interiors i exteriors separats per una capa aïllant. La seva estructura principal presenta una disposició coaxial: el conductor interior (normalment un nucli sòlid o un cable trenat) està envoltat d'un aïllant dielèctric, mentre que la capa exterior consta d'una capa de blindatge-formada per una trena metàl·lica o làmina metàl·lica- i està protegida per una jaqueta més externa.
Principis tècnics i avantatges estructurals
Els cables coaxials es basen en la transmissió d'ones electromagnètiques entre els conductors interior i exterior; la capa de blindatge serveix per bloquejar les interferències electromagnètiques externes, garantint així la integritat del senyal. El cable presenta característiques d'impedància estables, amb especificacions comunes de 50Ω (normalment utilitzat per a la transmissió de RF) i 75Ω (típicament utilitzat per a senyals de vídeo). El material conductor interior varia; Els nuclis d'alumini recoberts de coure-, per exemple, aconsegueixen un equilibri entre la conductivitat i la rendibilitat-costa, el que els fa adequats per a la transmissió de mitjana--llarga-distància. A més, la secció transversal circular del cable{10}ajuda a minimitzar l'atenuació del senyal. La capa de blindatge, construïda amb trenat metàl·lic o paper d'alumini, aconsegueix una eficiència de blindatge superior al 90%, suprimint així eficaçment les interferències sense fil.
